44è Pessebre Vivent de Brunyola

El Pessebre Vivent de Brunyola

Hem bastit el pessebre en un angle

del menjador, sobre una taula vella,

el pessebre mateix de cada any

amb la mula i el bou i l’Infant

i els tres Reis i l’estrella.

Hem obert innombrables camins,

tots d’adreça a la Cova,

amb corrues de vells pelegrins

—tots nosaltres— atents a l’auster caminar de la prova.

I en la nit del misteri hem cantat

les antigues cançons

de la mula i el bou i l’Infant

i els tres Reis i l’estrella.

I oferíem la nit amb els ulls i les mans.

I cantàvem molt baix, amb vergonya potser

de saber-nos germans

de l’Infant i de tots en la nit de la gran meravella.

(Miquel Martí i Pol)

Com en el poema de Miquel Martí i Pol, també nosaltres bastim el nostre pessebre amb senzillesa i emoció. No sobre una taula, sinó entre les pedres, els racons i els boscos de Brunyola, amb la gent que en forma part: els Amics. Cada figura, cada llum i cada gest recorden que el misteri de Nadal és, sobretot, una experiència compartida.

El Pessebre Vivent de Brunyola és fruit de l’esforç i la il·lusió col·lectiva. Veïns i veïnes, joves i grans, hi participen per reviure les escenes que, any rere any, ens recorden els valors de la fe, la solidaritat i la germanor que ens uneixen.

També obrim camins adreçats al Naixement, mentre les figures prenen vida en el silenci de la nit i els Reis avancen pels corriols de sempre. És llavors quan un nadó del poble es converteix en l’Infant, i neix de nou entre nosaltres l’orgull de formar part, un any més, d’aquesta tradició.

En aquest moment, en cada mirada hi ha esperança; en cada detall, la memòria d’un poble que creu en el valor de compartir.

Perquè el Pessebre Vivent de Brunyola és més que una tradició: és una manera de recordar que, fins i tot en la foscor de l’hivern, una estrella continua mostrant-nos el camí.

I després de 44 anys, seguirem cantant molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans de l’Infant i de tots, en la nit de la gran meravella.